Vés al contingut

Dipnous

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dipnoi)
Infotaula d'ésser viuDipnous
Dipnoi Modifica el valor a Wikidata

Barramunda Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
SuperordreDipnoi Modifica el valor a Wikidata
Müller, 1845 Dipnoi Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Significat‘[Animals de] dues respiracions’[1]
Ordres

Els dipnous (Dipnoi) són una subclasse de peixos sarcopterigis proveïts d'un principi de pulmó derivat de la bufeta natatòria,[2] per la qual cosa es coneixen com a peixos pulmonats. Estan emparentats amb el ancestres devonians dels amfibis. Els seus orígens evolutius rauen en l'antic supercontinent de Gondwana.[3]

Són els sarcopterigis pisciformes més propers als tetràpodes.[4]

A diferència del celacant, els seus pulmons són funcionals.[5] Alguns utilitzen els pulmons per a respirar, d'altres només en cas d'emergència quan s'asseca el seu medi. En aquest cas poden estivar enterrant-se en els fons lacustres i envoltant el cos d'una coberta mucosa fins que el medi torni a tenir aigua suficient. Els del gènere Lepidosiren, de fet, no poden sobreviure gaire temps sense sortir a agafar aire.[6]

Actualment els dipnous estan reduïts a només tres gèneres: Lepidosiren, d'Amèrica del Sud, Neoceradotus, d'Austràlia, i Protopterus, un dels peixos d'aigua dolça més grossos de l'Àfrica. Neoceratodus pot arribar a fer fins a 1,8 m. S'han trobat fòssils dels seus parents del gènere extint Ceratodus, datats al Mesozoic i escampats globalment.

Taxonomia

[modifica]

La taxonomia d'aquests peixos presenta algunes dificultats a causa de la seva semblança tant amb peixos com amb amfibis, i han estat classificats en una gran varietat de formes, des de la classe Dipnoi, passant per la infraclasse Dipnomorpha, fins a l'ordre Dipteriformes. Tot i això, i ha una acceptació general que hi ha dues principals categories, aquí donades com a ordres:

Referències

[modifica]
  1. Steyer, 2009, p. 17 i 18.
  2. Steyer, 2009, p. 16.
  3. Díaz i Santos, 1998, p. 46.
  4. Steyer, 2009, p. 17.
  5. Steyer, 2009, p. 15 i 18.
  6. Steyer, 2009, p. 19.

Bibliografia

[modifica]